REVISTA CATALANA DE GEOGRAFIA
ANY I, vol. 1, número 4, pàgines 637/654
BARCELONA. Editorial Montblanc-Martín, 1978 (Octubre – Novembre – Desembre)
ENERGIA HIDRÀULICA I ECONOMIA DE LA RIBA (CATALUNYA, ESPANYA). UN CAS EXCEPCIONAL DE LA INDÚSTRIA CATALANA
per E. H. G. DOBBY
Són nombrosos els geògrafs estrangers que, des de fa molt de temps, s’han sentit atrets per l’estudi dels problemes físics i humans de la nostra terra. Alguns, per tal causa o per labors docents, hi arrelaren profundament, i visqueren molts anys entre nosaltres; d’altres han estat temporades més curtes al nostre país. Però tots ells l’han escollit com a objectiu de llurs tesis universitàries o com a marc idoni per ampliar i completar llurs investigacions i coneixements.
Hem de considerar-los sempre benvingut, perquè a més d’honorar-nos amb la demostració de llur afecte per a nosaltres i per les nostres coses, ens han deixat com a recordança del seu pas, molts treballs plens d’interès i ben profitosos per a la nostra cultura; esforços que els hem d’agrair i retre’ls per això l’homenatge que mereixen.
Resulta, però, que a vegades els fruits d’aquestes activitats es publiquen en terres allunyades, i en llengües i revistes que no són a l’abast de tothom. Així doncs, molts estudis que poden tenir un interès general, arriben a ésser coneguts solament per alguns especialistes de plena dedicació a la geografia, però llur difusió queda tan limitada, que són ignorats pels afeccionats i per molts professionals d’aquestes matèries.
Ens ha semblat, doncs, convenient i oportú que en aquestes pàgines vegin la llum, a casa nostra, i traduïts a la nostra llengua, aquests estudis que constitueixen una bibliografia tan interessant com ignorada.
I també creiem escaient que, essent el present número dedicat al nostre geògraf Josep Iglésies, fos escollit per a començar ara un estudi referent a una població a la qual el nostre homenatjat ha estat vinculat sempre per les seves activitats i per les seves investigacions geogràfiques. Ens referim a la Riba, localitat que l’any 1936 va ésser visitada per l’ aleshores jove geògraf anglès E. H. G. Dobby, que fou acompanyat per Josep Iglésies en les seves enquestes i excursions, de les quals en resultà l’article que ara publiquem, i que va aparèixer l’octubre de 1937 a la revista nord-americana “Economic Geography”, pàgines 413 a 424.
Els anys que han passat han fet envellir en bona part aquest estudi, sense, però, disminuir-ne el seu interès. Ens hem permès, comptant amb la benevolència de l’autor, del qual lamentem no tenir-ne actualment notícies, de traduir-lo i d’afegir-hi unes notes complementàries i d’actualització per a poder conèixer millor la realitat antiga i l’actual de la Riba.
Amb tota la raó, Catalunya ha reivindicat sempre el reconeixement del seu lloc com a la unitat més poderosa en l’estructura econòmica d’Espanya. Si bé la regió pot vanar-se de posseir una agricultura tan acuradament adaptada al seu medi ambient que hom diu que “el català, de les pedres en treu pa”, cal tenir present que la base de la seva economia es troba en les seves indústries, principalment en la tèxtil, que s’estén per les nombroses valls que convergeixen vers Barcelona. Aquesta industria dispersa es dedica a tot el camp d’activitats de la fabricació de gèneres de cotó, fabricació que sembla inadequada al país, tota vegada que les primeres matèries [i] i el carbó han d’ésser importats, i que els corrents fluvials són de règim notablement irregular. En gran part cal atribuir la seva moderna expansió a la barrera dels aranzels, que ha protegit de la competència estrangera el mercat local; també constituí un factor favorable per la indústria catalana l’existència de circumstàncies excepcionals durant la guerra del 1914 – 1918.
El caràcter original d’aquesta indústria tèxtil a redós de Barcelona, ha sofert una evolució amb la introducció de l’energia elèctrica procedent dels rius pirinencs. Però més lluny, cap al sud, prop de Tarragona i ja ben apartat de la influència barcelonina, es troba un anòmal i petit centre industrial que malda singularment per conservar, com un anacronisme, la fesomia que temps enrere havia estat comuna a tota la indústria catalana. Ens referim a la petita localitat de la Riba, a la qual dediquem aquesta síntesi com exemple contemporani dels factors geogràfics que amb les interaccions de llurs forces ocasionaren temps enrere la naixença de la moderna indústria tèxtil de Catalunya.
