La vegetació natural troba ací tantes dificultats per arrelar com hi troba la conservació del sòl. Qualsevol que pugui haver estat el mantell vegetal dels orígens, ara, les altures dels entorns es presenten quasi nues de vegetació: no tenen arbres i les plantes no passen d’un peu d’alçada. A la part alta de la vall del Brugent hi ha una garriga amb roures arbustius i petits boixos; als terrenys calcaris restants, més enllà de la zona conreada prop del poble, solament mates petites i seques de farigola i de sàlvia s’arrauleixen en reduïdes lleixes, aïllades per extensions de roca pelada, o s’atapeeixen en alguna esquerda que ha pogut conservar la terra vegetal. Una petita taca de bosc es troba prop de la població: és a la vora nord del Brugent, més enllà de la zona de conreus, però no ateny l’allunyada carena. Aquesta massa de pins produeix una impressió destacada de verda frescor en un paisatge natural que és eixut i marcit. El bosc cobreix prop de 1,4 km2 i queda limitat per una cinglera alterosa que el separa dels elevats terrenys calcaris. És de propietat privada. Excepcionalment hom pot trobar alguns pins al llarg de l part alta del Brugent. El bosc de pins cobria, indubtablement, en altre temps una superfície molt més gran;[i] el interès actual en la fabricació de paper sembla haver estat fonamentat en el proveïment adequat de la fusta local des de molts anys enrera.[ii]
[i] Més que el pins, han estat les alzines els arbres que han sofert més la desforestació, que fou deguda en gran part a l’obtenció del carbó vegetal, treball avui desaparegut pràcticament a causa de l’ús dels combustibles derivats del petroli.
[ii] La matèria prima per la indústria paperera de la Riba no era pas la fusta, i encara menys la local. Un proveïment important es feia amb la palla dels cereals de l’Urgell, portada amb carros des d’aquesta comarca. També s’utilitzaven igualment els teixits i draps vells i,sobretot, espardenyots: alguns obrers de la Riba es calçaven amb espardenyes velles recuperades entre els munts d’aquest article que, per l’espart de la sola, les betes i el teixit, era molt apte per a convertir-se en paper.
