L’agricultura, però, és solament de caràcter secundari per a la vida de la localitat. L’artèria de la Riba és el Brugent i el seu doll vital, amb el descens ràpid del corrent en el seu curs més baix. Des de la font Gran la major part de les aigües del Brugent és conduïda per la vora sud del riu per un únic canal d’un metre quadrat i mig de secció transversal, i un recorregut aproximat de 350 metres, al vèrtex que domina l’aguda recolzada formada per la unió del Brugent amb el Francolí. Aquesta aigua és menada a fer tota una sèrie de caigudes escalonades en les que cada esglaó actua com a agent localitzador d’un fàbrica. El desnivell total fins al Francolí és de 105 metres. Dotze establiments industrials utilitzen la potència que genera aquest cabal, que dóna fesomia particular a la població. Les fàbriques s’arrengleren quasi en línia recta en un pendent d’un promig d’un per quatre. Un carrer estret, pavimentat amb còdols, s’obre al costat esquerre per a fer més fàcil l’ascens de la gent i per enllaçar les fàbriques. Les cases del poble s’han agrupat junt a aquest senzill carrer per a constituir un nucli enfilat increïblement per un coster d’extremada inclinació. Al fons de la vall, prop del pont vell, l’enfilall d’habitatges, l’antic camí de ferradura que travessa el poble, l’alineació dels establiments fabrils i el canal de força motriu, davallen tots junts fins al riu, indicant així l’origen comú d’aquests quatre trets geogràfics. Ací les indústries més grans empetiteixen l’església parroquial, que contràriament a la característica de les viles catalanes, no ocupa a la Riba un lloc prominent en l’àrea urbana. Un senzill fil d’aigua ha portat al paisatge gris i sec una prosperitat industrial i ha fet florir l’agricultura en una vida econòmica plena. Les aigües destinades a la irrigació són derivades abans que les utilitzades en la producció de força motriu en tota la sèrie de salts hidràulics.
La població s’ha estès ara a la vora esquerra del Francolí, on un senzill grup de cases s’aliena en la vella ruta de Montblanc a Reus, en el punt que per un pont estret el camí de bast que anava a les fàbriques travessa el corrent. Tota vegada que aquest antic camí era massa estret pel trànsit modern, fou construïda la carretera actual per a facilitar-lo, i també s’hi ha situat al llarg una petita alineació de cases. La part nova del poble queda limitada exactament pels faldars escarpats que fan que les cases, la carretera i el ferrocarril s’acostin estretament entre si per a poder tenir lloc de pas.
