Les terrasses són elements destacats del paisatge i fan possible l’agricultura local. Són ací més remarcables perquè el conreu per terrasses no és corrent en els contorns; els turons marginals del Camp i de la Conca de Barberà es fan sense terrasses en alguns vessants inclinats, o bé, si n’hi ha algunes, no són tan notables com les de la Riba.[i] Els pendents escarpats i la complexitat del terreny poden ésser comprovats pel fet que moltes terrasses disposen d’una faixa de terra conreada que és més estreta que l’alçada de la terrassa. Les parcel·les de conreu excedeixen rarament els cinquanta metres quadrats. A molts indrets dels sectors calcaris el sòl es troba en posició tan precària que ha calgut arranjar-lo a mà i distribuir-lo per la terrassa, com a una modalitat de transport per l’home de la terra conreable. Les terrasses són molt antigues; ningú no recorda el temps de llur construcció.[ii] Són formades, en tots els casos, de terrenys calcaris, fins i tot en el bundsandstein, en el qual, per a obtenir-hi més conreu, ha calgut construir les terrasses transportant-hi pedra calcària.
L’agricultura no s’exerceix a escala comercial ni de plena dedicació, excepció feta per a quatre famílies, que viuen a la part més alta de la població i conreen les terrasses més elevades i la part ponentina de la vall del Brugent. Al capdamunt del nucli hi ha el barri agrícola, constituït solament per cases rústegues i poc vistents, que tenen a llurs plantes baixes els corrals de cabres i els estables, dels quals hom en percep la intensa mala olor. Llurs conreus es limiten a l’olivera, l’avellaner, cereals per a consum propi i algunes vinyes; aquest darrer va disminuint ràpidament com a collita comercial, a causa de la competència d’àrees com el Camp de Tarragona, on els grans vinyars són favorescuts per condicions millors. Les oliveres es concentren a les terrasses calcàries del nord del Brugent i del sud del poble; l’avellana i els cereals son a les arenisques roges que formen camps prop del nucli. És evident que l’agricultura es troba gradualment en regressió: les terrasses és altes son abandonades, d’altres estan necessitades de reparació, les oliveres no tenen les labors agrícoles convenients. La ruïna de les terrasses és completa a la ribera esquerra del Francolí, i pròximament serà també total a la ribera dreta, 1,5 km en avall del poble.
En canvi, l’agricultura passa a adquirir un caràcter principalment hortícola, però no proveïdor de grans collites. Es destina a satisfer la major part de les necessitats locals. Fruites diverses, com albercocs, cireres, figues, avellanes, castanyes[iii] i una amplia llista de productes de l’horta, creixen en les petites parcel·les que es barregen estretament en mig dels establiments industrials.
Encara que el conreu pot ésser qualificat com a intensiu, solament s’obté una collita a l’any. Les parcel·l3s hortícoles depenen de l’aigua destinada a regadiu, que cessa en el moment en què el doll no el fa possible. Per tal causa els horts estan situats a dues àrees. Una és al nord del Brugent i a l’est del bosc, sobre sòls d’elements barrejats, i obté l’aigua del riu per mitjà de petites preses i conduïda per canals, tot de propietat privada; es tracta d’una banda molt estreta a causa de la ràpida elevació de la serra que té al darrera. L’altra, al sud del Brugent i estesa amunt sobre el riu, estretament relacionada amb els sòls vermells, disposa de l’aigua del canal únic i important que la porta des de la font Gran, situada 1,5 km en amunt de la confluència del Brugent amb el Francolí. Enlloc d’aquesta zona no s’utilitza el Francolí per a regadius.
[i] La inclinació del terrenys és en alguns llocs de la Riba tan pronunciada, que no són rares les esllavissades, com la que va ocórrer a primers de l’any 1963, que va ensorrar els safareigs públics i també va afectar alguna fàbrica de paper.
[ii] Sembla que foren construïdes principalment en els segles XVIII i XIX, sobretot a mitjans d’aquest últim. Per tant, llur antiguitat no és molt gran. L’establiment coincidí probablement amb l’època en què la població va atènyer els màxims del cens: 1697 habitants l’any 1857 i 1567 vint anys més tard.
[iii] El castanyer sembla que no ha existit mai a la Riba. En tot cas, el seu fruit devia provenir de Prades.
