A la localitat, el temps està lligat estretament a la direcció del vent, encara que per causa del relleu tan accidentat els vents de superfície corrin sovint amb molta diferència respecte els vents deguts als moviments superiors de l'aire. EI «serè» és un vent fort del nord-oest, subjecte a deflexions notables en les valls de la localitat; bufa normalment en la primavera i la tardor. Essent un tipus de föhn, ve caracteritzat per una calor notable i una sequedat intensa, que aminora l’efecte de les pluges caigudes a les mateixes estacions de l'any. Algunes vegades, quan el sòl ha rebut una profunda saó i ha aparegut el serè, n'hi ha hagut prou amb poques hores per a que la terra quedi abrusada com en la sequedat de la canícula. El serè porta dies d'un cel fenomenalment blau, lliure del menor indici de núvols, i baixa de les altures en ratxes extraordinàriament seques i de gran intensitat.[i]
Al hivern un vent semblant ve d’una direcció més vers a l’est, i emmena el fred gèlid de la muntanya. El seu nom «Tramuntana» indica el seu origen entre les altures de les serralades; el seu caràcter és el propi de l'aire glacial que davalla escalonadament de les desabrigades altures. Té poca força, però en canvi és d'una fredor seca i penetrant.
Durant tots els mesos d'estiu, des de maig a octubre, la «marinada» bufa del cantó de mar i ateny la Riba prop de les 10 hores del mati, amb una regularitat sorprenent. Normalment és un vent refrescant i suau, encara que algunes vegades adquireix una força notable quan es troba confinat en l'estretor de la gorja del Francolí. Al hivern, un vent de la mateixa direcció, el «garbí», porta humitat i pluja. Les precipitacions de primavera, freqüentment associades amb aquest vent, són quasi sempre suaus i moderades, però en ocasions tenen ímpetu torrencial, que s'emporta aigua avall els ponts i les cases de la vora esquerra del Francolí, en la que la força turbulenta del Brugent fa sentir la seva intensa escomesa. Per aquesta causa han estat construïts ací grans dics obrats amb ciment.
[i] A la contrada aquest vent és anomenat popularment “el Joanet de Prades”. Arriba ésser tan huracanat que el que baixa per la canal del Brugent ha tombat vagons del ferrocarril i, quan el transport de la palla pel consum de les papereres es feia amb carros que prenien gran embalum, els bolcava justament en un dels tres passos a nivell, el més encarat amb la violència del vent. Aleshores a la carretera i al ferrocarril el tràfec quedava interromput.
