LA NATURALESA DEL SÒL

Els declivis fortament rostos arreu de la Riba i la forma engorjada del indret fan que els sòls siguin molt limitats en llur quantitat i llur distribució. L’agricultura s’estén amb certa consideració entorn del poble i es desenrotlla sobre parcel·les magres de sòl vegetal. Aquests sòls, deixats a llur estat natural, desapareixen exclusivament per causa de la gravetat. Es retenen solament en clapes aprofitables com a conseqüència d’un elaborat sistema de terrasses que l’home ha construït. Ací, doncs, contràriament a les condicions normals, els sòls es troben més aviat en amunt de les vessants laterals esgraonades en terrasses que no pas en la part més fonda de la vall. A més alçària, la roca nua és mitjanament desagregada, quedant com a residu una sorra de gra gros. Com que els sòls són formats in situ, tenen relació directa amb les roques subjacents i les dels voltants. Trobem ací solament dos tipus de sòls: un és roig, pesat, quasi sense pedres, amb base argilosa, i és de provinença del bundsandstein. L’altre és lleuger, groc, sorrenc, ple de fragments calcaris, i prové del muschekalk. Ni l’un ni l¡altre presenten estratificació distinta, i la capa cultivada difereix de la dels `sols més baixos més en la consistència que en la constitució. La distribució és la mateixa que la de la roca mare: el sòl roig i pesat s’estén per ambdós costats de la població i continua un xic més enllà del Francolí, però no cap al Brugent. Les sorres groguenques i calcàries es troben per tot arreu de les àrees restants, i es desenrotllen principalment a un quilòmetre del nucli, a una banda i altre del Brugent, i, vers el sud també a un altre quilòmetre de distància, al marge dret del Francolí. El sòl que no ha estat protegit dels agents que l’arrosseguen, ha desaparegut arreu; el que queda en les elevacions planades del relleu, no té importància econòmica, i pren una tonalitat bruna i fosca per causa del seu contingut alt en humus groller. A la vora esquerra del Brugent es troba una faixa llarga i estreta d’una barreja de sòls que hi han estat transportats i que són acuradament emmurats per a protecció contra les crescudes del riu; aquesta circumstància resulta favorable per als conreus, tota vegada que així es compensen un xic la fertilitat dels sòls argilosos vermells amb la feblesa agronòmica de les dejeccions calcàries. Encara més: aquesta faixa es presta a la irrigació directa pel corrent, cosa totalment impossible a la vora dreta del riu.