La Riba es troba aproximadament a 28 km al nord de Tarragona, a l’ indret on un riu, el Francolí, ha excavat una profunda vall a través d’una serralada elevada que, com una muralla, s’estén paral·lela a la costa catalana, i separa del mar les planes interiors de Lleida. El poble està situat als límits de tres contrades diferents: el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Però la Riba no pot ésser considerat com a part integrant de cap d’aquests territoris, tota vegada que el seu no és planer ni té el caire agrícola del Camp, ni l’isolament i l’altitud dels vilatges elevats del massís de Prades, ni la forma de cubeta i el clima mig continental de la Conca[i].
La Rodalia està constituïda per roques calcàries del muschekalk que, amb llur estructura trencada, inclinada i fracturada, contrasten ací amb l’horitzontal uniformitat pròpia, vers el sud-oest, del mateix muschekalk, on s’estén en una mola elevada i gran. Començant a la Riba, aquest terreny continua vers el nord-est com una faixa estreta de roquer escarpat que s’enfonsa ràpidament vers el nord-oest i reapareix per a formar un arc d’una part a l’altra del Camp de Tarragona. Solament un aflorament reduït de bundsandstein ofereix quelcom de variació geològica a la localitat; es troba al sud de la població, sobre un eix de nord-oest a sud-est, pres entre dues seccions de muschekalk. Aquesta falla en l’arenisca vermella que ratlla els costats de l’engorjat fluvial, és l’únic realç que destaca entre la fredor dels grisos i la seca grogor del paisatge calcari predominant. Més enllà de la Riba , cap al nord, s’estenen les primeres sorres brunes i les calcàries clares de la Conca de Barberà; en avall de l’engorjat, cap al sud-est, comencen els toscos conglomerats del Camp.
[i] Vegi’s nota núm. 19 (Nota 19: La boira del Urgell baixa a la Conca de Barberà, des de la qual s’escola per la vall del Francolí cercant, com aquest riu, sortida capa al Camp de Tarragona. Però queda totalment aturada a l’estret de la Riba: un fenomen climàtic li barra absolutament el pas, i no va més enllà del terme de Vilaverd. Aquest fet diferencial fou decisiu per situar ací el límit administratiu, coincident, doncs, amb el límit natural, entre el Baix Camp i la Conca de Barberà).
