El treball als horts ocupa als vilatans una part estricta de llur temps, calculada solament per satisfer el proveïment de verdures de consum domèstic a la pròpia llar, sense cap excedent per a vendre. En general, les cases es lloguen amb un tros d'hort, que pot trobar-se allunyat de la casa. La majoria de treballadors han comprat un tros de terra que a més els fa d'assegurança. L'activitat al camp és principalment un lleure agradable, que comença a la primavera i acaba a la tardor. Els homes van directament des de la fàbrica a llurs horts per la capvesprada dels dies feiners; hi acuden des de la llar a la tarda del dissabte i els diumenges; durant la setmana les dones i els nois més grans hi fan alguns treballs accidentals. L'activitat industrial no està ací separada del treball a la terra. Ambdós tipus de treball van al costat l'un de l'altre en l'espai i en el temps, dividits solament pel gruix d'una paret i pel temps posat en atènyer la terra des de la fàbrica. La laboriosa construcció de les terrasses i els arranjaments complexos per la irrigació indiquen la intensa demanda de terra conreable que es manifesta a la localitat. Hom utilitza molt poc fertilitzant, tal com és normal en l'agricultura que es realitza en règim de distribució a parts. La terra es treballa sempre amb l'arada, fet singular, tota vegada que la majoria de parcel·les són tan reduïdes que es fa difícil girar-la de direcció. Els treballs amb aixada s'eviten sempre que es pot, i sovint cal demanar prestats els instruments. Així la població difereix de les de l'entorn en què cada família no posseeix la mula pròpia, ni l'arada, etc., i hi és normal el viure a la planta baixa de les cases, mentres que aquesta planta en els altres pobles sempre és ocupada pels estables.
Als dos molins d'oli, de propietat particular, i al forn d'obra, el treball és estacional, d'hivern i d'estiu, respectivament. Les altres fàbriques treballen tot l'any, i l'activitat ve condicionada no par per les variacions en les matèries o en la potencia disponible, sinó per l'afluència de les comandes. Durant els últims anys no hi ha hagut cap atur forçós per causa de manca d'encàrrecs en la industria local. Aquesta regularitat és interessant, tota vegada que l'aigua del Brugent no és mai suficient per a proveir de potència a l'estiu i en els mesos de la secada hivernal. L'aigua no falta mai completament; d'altra manera les operacions de rentatge i de neteja esdevindrien impossibles.
En promig, en els tres mesos d’estiu, però variant en llur data precisa, les activitats industrials no poden disposar de l'energia hidràulica, i aleshores han de recórrer a l'electricitat. En altres tres mesos, distribuïts irregularment durant la primavera i la tardor, l'aigua es utilitzada com a energia única. La resta de l'any, la força hidràulica i la elèctrica són emprades en proporcions iguals. Les industries normals estimen haver d'utilitzar l'electricitat pel 40 % de l'energia respectiva consumida durant l'any. Aquesta electricitat, igualment que la utilitzada en els domicilis particulars de la població, procedeix del riu Segre, que ha estat embassat a Camarasa per una gran empresa. A la Riba hi ha hagut transició directa de la il·luminació per oli a la il·luminació elèctrica.
La població roman ara més o menys invariable, sense moviments estacionals dintre o fora de la seva àrea. L'emigració, encara que poc freqüent, és permanent i va generalment vers Barcelona, per treballar a la indústria similar. La immigració d'estrangers i la procedent d'altres regions peninsulars té tendència també a ésser permanent; els dos factors es compensen l'un a l'altre en el resultat final del cens migratori.
Tal com passa a tots els centres amb predomini industrial, hi ha a la Riba un moviment constant de matèries i productes. Aquest moviment, encara que és ben determinat en el seu volum, resulta irregular en el temps, per dependre dels factors externs de la demanda. Dels fluxos interiors podem distingir:
1. La polpa de fusta importada d’Escandinàvia per la via del port de Tarragona, des d’on s’envia per carretera als molins paperers de la Riba.
2. EI carbó necessari per escalfar les calderes ve de Cardiff, via Tarragona, on es porta a la Riba per camió o per ferrocarril.
3. EI paper vell i els draps de residus i deixalla arriben de l'interior d'Espanya, per tren i per camió.
4. Els fusos de cotó filat procedeixen de les proximitats de Barcelona, i són portats amb camió.
5. El blat de l'interior de Catalunya es conduït per camions, i el d’Argentina ve per via Tarragona.
6. L'alumini laminat ve per camionatge.
7. Els articles alimentaris provenen de Reus i del Camp de Tarragona.
La distribució dels productes que s'exporten queda sempre menys definida en quant a llur destinació: alguns van directament a l'interior i d'altres aflueixen per Barcelona al mercat general de Catalunya.
Les sortides normals des de la Riba són:
1. El paper més ordinari i més barat, el de tipus manila i el cartó més pesat, són remesos per tren i per camió.
2. Els teixits més durs i resistents destinats a vestimenta de pagès, s'envien per camió.
3. Els articles d'alumini van per camió a Barcelona.
4. La farina va per camió a Reus.
