Essent l'aigua la principal proveïdora de potència, resulta sorprenent de veure moltes xemeneies entre les naus industrials. Hi son necessàries, tota vegada que els materials emprats han d'ésser tractats amb aigua bullent en una determinada fase del procés de producció. Per tal d'evitar que el fum de les respectives fàbriques entri a d'altres per llurs finestres, algunes xemeneies són d'alçada excepcional. La necessitat d'assecar el paper després de la seva manufactura ha estat causa d’influències diverses en la forma dels edificis. Hom hi veu situada immediatament sota cada teulada una filera horitzontal de finestres sense vidres ni porticons,[i] massa petites per a correspondre a habitacions normals; són per a donar llum i sobretot aire corrent a la golfa o cambra més elevada de l'edifici, on el paper es posa estès per al seu assecatge. Aquest mètode resulta possible perquè el clima local és excepcionalment sec, i no cal, per tant, cap assecat artificial. En canvi, la influència del tipus de força utilitzada, a penes s'aprecia en l'aparença dels edificis. Algunes vegades l'aigua és conduïda sobre d'una gran roda que gira a l'exterior de la nau industrial, mètode antic i poc eficient en l'aprofitament d'aquests recursos. En les construccions més modernes, l'aigua es porta per un tub a l'interior de la fàbrica per a moure una turbina. En aquest cas no hi ha cap senyal exterior que faci evident la utilització de l'energia hidràulica.
Aquesta petita vila, el cens de la qual és solament d'uns 800 habitants,[ii] representa el clar exemple d'un paisatge d'habitatges lligat estretament a circumstàncies locals i canvis que s'hi han produït recentment.
a) La construcció del canal principal ha estat causa que s'abandonessin les fàbriques de la vall del Brugent, i en fossin establertes de noves al poble, agrupades estretament costes avall.
b) La classe de potència utilitzada ha originat la disposició lineal i el perfil esglaonat entre els establiments industrials.
c) La tecnologia utilitzada a l'interior de les fàbriques es manifesta a llur exterior amb formes especials, com per exemple les finestres estretes de la part superior dels edificis de la indústria paperera, i també l'altura excepcional de llurs xemeneies.
d) Les exigències del transport modern han estat causa d'un desenvolupament secundari d'habitatges a la vora esquerra del Francolí.
[i] De fet, les finestres disposaven moltes vegades d’un porticó que girava al voltant d’un eix vertical situat al centre del bastiment. Així es podia regular l’entrada de llum i d’aire a l’interior.
[ii] Efectivament, el cens de l’any 1930 posa la xifra de 798 habitants, menys de la meitat dels que tenia l’any 1857. Actualment la població és estacionària a prop del miler d’habitants (966 en el Cens de l’any 1970 i 968 en el Padró de 1975).
