La Riba, un cas excepcional de la indústria catalana.

This work, made in the 1936 by the prof. E. H. G. Dobby, study the specials characteristics of the la Riba town, a exceptional case between the industrials towns of the inner Catalonia. La Riba is located in the right margin of Francolí river, near his confluence with the Brugent river, in a canyon cut in the pre-litoral Cordillera. The Brugent waters has been used here how motive power by a series of paper and textile factories, each one with our waterfall and placeds at intervals in a very hard slope. The worker of these factories is also farmer, who cultivate a little vegetable gardens in the closes terraces, laboured and maked with a very long efforts into the lofties and rockies slopes. Dobby study in detail the geological and climatic factors, the communications and the other geographical aspects in order to offer a very fine panorama of the economic and social life of la Riba 42 years ago (1978).

En este trabajo, realizado en el año 1936 por el prof. E. H. G. Dobby, se estudian las características especiales que concurren en la localidad de la Riba, caso excepcional entre las poblaciones industriales del interior de Cataluña. Situada en la ribera derecha del rio Francolí, junto a la confluencia con su tributario Brugent, en un congosto tallado en la cordillera prelitoral, las aguas de este último han sido utilizadas en este punto para fuerza motriz y otros usos de una serie de fábricas de papel y de tejidos que se escalonan en pronunciada pendiente, cada una de ellas can su propio salto hidráulico. En estas industrias el obrero es, además, agricultor que cultiva en las proximidades pequeños huertos en terrazas de poca extensión, obtenidas con tenaces esfuerzos en las empinadas y rocosas vertientes. Se efectúa un análisis detallado de los factores geológicos, climáticos y de las comunicaciones y de otros aspectos geográficos que permiten ofrecer una excelente visión de la vida e...

En aquest treball, realitzat pel prof. E. H. G. Dobby l'any 1936, es fa un estudi de les característiques especials que reuneix la localitat de la Riba, cas excepcional entre els pobles industrials de l'interior de Catalunya. Situada a la vora dreta del riu Francolí, en la confluència amb el seu tributari Brugent, i dintre d'un congost obert en la serralada prelitoral, l'aigua de l’esmentat afluent hi ha estat aprofitada per a força motriu i altres usos d'una sèrie de fàbriques de paper i de teixits que s'esglaonen en el fort pendent, cada una amb el respectiu salt hidràulic. L'obrer d'aquestes indústries és a l’ensems agricultor: conrea petits horts en terrasses de molt poca extensió, obtingudes amb esforçada tenacitat en els rostos vessants. Una detallada anàlisi dels condicionaments determinants per la geologia, el clima, les comunicacions i altres aspectes geogràfics completa aquesta excel·lent visió de la vida econòmica i social a la Riba quaranta-d...

REVISTA CATALANA DE GEOGRAFIA ANY I, vol. 1, número 4, pàgines 637/654 BARCELONA. Editorial Montblanc-Martín, 1978 (Octubre – Novembre – Desembre) Traducció i notes per Josep M.ª PUCHADES ENERGIA HIDRÀULICA I ECONOMIA DE LA RIBA (CATALUNYA, ESPANYA). UN CAS EXCEPCIONAL DE LA INDÚSTRIA CATALANA per E. H. G. DOBBY Són nombrosos els geògrafs estrangers que, des de fa molt de temps, s’han sentit atrets per l’estudi dels problemes físics i humans de la nostra terra. Alguns, per tal causa o per labors docents, hi arrelaren profundament, i visqueren molts anys entre nosaltres; d’altres han estat temporades més curtes al nostre país. Però tots ells l’han escollit com a objectiu de llurs tesis universitàries o com a marc idoni per ampliar i completar llurs investigacions i coneixements. Hem de considerar-los sempre benvingut, perquè a més d’honorar-nos amb la demostració de llur afecte per a nosaltres i per les nostres coses, ens han deixat com a recordança del seu pas, mo...

La Riba es troba aproximadament a 28 km al nord de Tarragona, a l’ indret on un riu, el Francolí, ha excavat una profunda vall a través d’una serralada elevada que, com una muralla, s’estén paral·lela a la costa catalana, i separa del mar les planes interiors de Lleida. El poble està situat als límits de tres contrades diferents: el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Però la Riba no pot ésser considerat com a part integrant de cap d’aquests territoris, tota vegada que el seu no és planer ni té el caire agrícola del Camp, ni l’isolament i l’altitud dels vilatges elevats del massís de Prades, ni la forma de cubeta i el clima mig continental de la Conca [i] . La Rodalia està constituïda per roques calcàries del muschekalk que, amb llur estructura trencada, inclinada i fracturada, contrasten ací amb l’horitzontal uniformitat pròpia, vers el sud-oest, del mateix muschekalk , on s’estén en una mola elevada i gran. Començant a la Riba, aquest terreny continua ...

L’escolament natural ha erosionat le calcàries, ocasionant les formes del terreny peculiars de l’espai que considerem. L’altitud general oscil·la entorn dels 500 m; [i] el riu Francolí atravessa ací la corba de nivell de 240 m. Aquests valors ja indiquen la característica del relleu. El Francolí baixa de la Conca de Barberà amb un curs de direcció sud quasi obligada, encarat amb els estrats calcaris que es drecen verticalment sobre el nivell de l’aigua. Amb un meandre molt pronunciat, que li fa invertir completament la direcció, el riu continua per una gorja estreta, de deu metres escassos d’amplada, [ii] paral·lel als estrats que acaba ara de salvar; després corre segons l’arc d’una àmplia corba, per un engorjat menys abrupte, fins que, seguint la direcció sud-est, passa totalment a través del massís calcari. A la Riba el Francolí rep un seu tributari, el riu Brugent. Aquest corrent baixa de les muntanyes de Prades, segons un curs provinent del sud-oest, paral·lelament a la Serra de...

Els declivis fortament rostos arreu de la Riba i la forma engorjada del indret fan que els sòls siguin molt limitats en llur quantitat i llur distribució. L’agricultura s’estén amb certa consideració entorn del poble i es desenrotlla sobre parcel·les magres de sòl vegetal. Aquests sòls, deixats a llur estat natural, desapareixen exclusivament per causa de la gravetat. Es retenen solament en clapes aprofitables com a conseqüència d’un elaborat sistema de terrasses que l’home ha construït. Ací, doncs, contràriament a les condicions normals, els sòls es troben més aviat en amunt de les vessants laterals esgraonades en terrasses que no pas en la part més fonda de la vall. A més alçària, la roca nua és mitjanament desagregada, quedant com a residu una sorra de gra gros. Com que els sòls són formats in situ , tenen relació directa amb les roques subjacents i les dels voltants. Trobem ací solament dos tipus de sòls: un és roig, pesat, quasi sense pedres, amb base argilosa, i és de provinença ...

La vegetació natural troba ací tantes dificultats per arrelar com hi troba la conservació del sòl. Qualsevol que pugui haver estat el mantell vegetal dels orígens, ara, les altures dels entorns es presenten quasi nues de vegetació: no tenen arbres i les plantes no passen d’un peu d’alçada. A la part alta de la vall del Brugent hi ha una garriga amb roures arbustius i petits boixos; als terrenys calcaris restants, més enllà de la zona conreada prop del poble, solament mates petites i seques de farigola i de sàlvia s’arrauleixen en reduïdes lleixes, aïllades per extensions de roca pelada, o s’atapeeixen en alguna esquerda que ha pogut conservar la terra vegetal. Una petita taca de bosc es troba prop de la població: és a la vora nord del Brugent, més enllà de la zona de conreus, però no ateny l’allunyada carena. Aquesta massa de pins produeix una impressió destacada de verda frescor en un paisatge natural que és eixut i marcit. El bosc cobreix prop de 1,4 km 2 i queda limitat per una cin...

Les terrasses són elements destacats del paisatge i fan possible l’agricultura local. Són ací més remarcables perquè el conreu per terrasses no és corrent en els contorns; els turons marginals del Camp i de la Conca de Barberà es fan sense terrasses en alguns vessants inclinats, o bé, si n’hi ha algunes, no són tan notables com les de la Riba. [i] Els pendents escarpats i la complexitat del terreny poden ésser comprovats pel fet que moltes terrasses disposen d’una faixa de terra conreada que és més estreta que l’alçada de la terrassa. Les parcel·les de conreu excedeixen rarament els cinquanta metres quadrats. A molts indrets dels sectors calcaris el sòl es troba en posició tan precària que ha calgut arranjar-lo a mà i distribuir-lo per la terrassa, com a una modalitat de transport per l’home de la terra conreable. Les terrasses són molt antigues; ningú no recorda el temps de llur construcció. [ii] Són formades, en tots els casos, de terrenys calcaris, fins i tot en el bundsandstein ,...

L’agricultura, però, és solament de caràcter secundari per a la vida de la localitat. L’artèria de la Riba és el Brugent i el seu doll vital, amb el descens ràpid del corrent en el seu curs més baix. Des de la font Gran la major part de les aigües del Brugent és conduïda per la vora sud del riu per un únic canal d’un metre quadrat i mig de secció transversal, i un recorregut aproximat de 350 metres, al vèrtex que domina l’aguda recolzada formada per la unió del Brugent amb el Francolí. Aquesta aigua és menada a fer tota una sèrie de caigudes escalonades en les que cada esglaó actua com a agent localitzador d’un fàbrica. El desnivell total fins al Francolí és de 105 metres. Dotze establiments industrials utilitzen la potència que genera aquest cabal, que dóna fesomia particular a la població. Les fàbriques s’arrengleren quasi en línia recta en un pendent d’un promig d’un per quatre. Un carrer estret, pavimentat amb còdols, s’obre al costat esquerre per a fer més fàcil l’ascens de la gen...

A la Riba un trau fet al plegament ondulat de la Serra de l'Ermita permet de fer passar el ferrocarril de via única procedent de Lleida i de Montblanc; el tall ve seguit per un pont de quaranta metres d'alçada sobre el Francolí. Després, el tren passa a una considerable altura amb relació a la carretera i a les cases. Tota la fesomia del marge esquerre del Francolí reflexa la limitació severa que l'engorjat imposa a l'activitat humana. El transport motoritzat, al seu torn, ha exercit la seva influència en l'equipament urbà de la Riba. La seva flexibilitat i aptitud per traginar els generes des dels establiments industrials fins als mercats respectius, sense interrupcions per transbords, feren imprescindible la construcció d'un camí apte per automòbils i camionatge que enllacés totes les fàbriques amb la carretera. La forta inclinació de la renglera de fàbriques ha estat causa que aquest vial resulti tan tortuós i de pendent tan suau, com dret i costerut és l...

A la Riba solament hi ha un camí o pista vers l'exterior, que avui ha perdut importància. És un viarany aspre que, des del capdamunt de la població, mena, al llarg del Brugent, cap a un grup de poblets de muntanya, vers Capafonts i Prades, que ara, però, tenen carreteres que els porten més fàcilment cap a les terres baixes. Però aquest camí resulta interessant perquè condueix cap a una sèrie d'establiments industrials a la vora del Brugent, avui abandonats, que aprofitaven directament la força hidràulica del corrent abans que fos construït el salt nou al poble. Cap d’aquestes fàbriques no resta avui oberta; com ja hem dit, dotze establiments aprofiten ara la caiguda artificial de prop de 105 metres, que la conducció ha fet possible. L'aigua és conduïda per un perfil esglaonat, com el de les pròpies fàbriques, de manera que amb poques passes pot córrer per sota del nivell de la planta baixa d'un edifici i després anar a parar sobre la coberta de l'immediat mitja...

Essent l'aigua la principal proveïdora de potència, resulta sorprenent de veure moltes xemeneies entre les naus industrials. Hi son necessàries, tota vegada que els materials emprats han d'ésser tractats amb aigua bullent en una determinada fase del procés de producció. Per tal d'evitar que el fum de les respectives fàbriques entri a d'altres per llurs finestres, algunes xemeneies són d'alçada excepcional. La necessitat d'assecar el paper després de la seva manufactura ha estat causa d’influències diverses en la forma dels edificis. Hom hi veu situada immediatament sota cada teulada una filera horitzontal de finestres sense vidres ni porticons, [i] massa petites per a correspondre a habitacions normals; són per a donar llum i sobretot aire corrent a la golfa o cambra més elevada de l'edifici, on el paper es posa estès per al seu assecatge. Aquest mètode resulta possible perquè el clima local és excepcionalment sec, i no cal, per tant, cap assecat artificial...

En el veïnatge de la Riba hi ha solament una indústria que utilitza el corrent principal, el riu Francolí, per a obtenir-ne potència; està situada mig quilòmetre aigües avall del pont vell de la Riba. No te obertures superiors ni cap canó de xemeneia; hom veu, per tant, que no guarda cap relació amb les indústries pròpies del nucli de la Riba i no hi té lligams econòmics, tota vegada que es tracta d'una fàbrica d'articles d'alumini premsat. Com a font de potència, el Francolí es molt diferent del Brugent: les aigües hi son més regulars i el cabal és major. Té menys pendent, però això es compensa amb els volums que hi circulen, molt més importants. [i] Uns quants quilòmetres aigües amunt de la Riba, a Vilaverd, ha estat construïda una indústria de teixits de cotó per a utilitzar el corrent del Francolí; aigües avall, n'hi ha també una altra a Picamoixons. Les circumstàncies que han donat origen a situar a la Riba aquesta fàbrica de productes d'alumini premsat, no só...

El poble ha estat bastit amb pedra calcaria; les parets son fetes amb blocs d'aquesta roca, no treballats, encimentats grosserament, enguixats per sobre i emblanquinats. Les rajoles son molt utilitzades en l'estructura interior per paviments i, per algunes parets. Els vials de la vila, esglaonats per a peatons, són també enrajolats; el camí pels animals de bast és codolat amb palets del riu per a afermar llurs potes. Encara avui continua el transport per haveria, però les carreteres pels automòbils fan que aquell transport quedi limitat al dels articles menors. L'aigua potable procedeix de la mateixa Font Gran que proveeix les fàbriques; és conduïda per una canonada independent i distribuïda a diverses fonts públiques. La mateixa deu assorteix la part est de la població, a l'altra banda del Francolí. Les cases difereixen de les del Camp de Tarragona en que ací no tenen cap dispositiu per a conduir i guardar en llur interior les aigües de1s teulats.

No disposem de valors numèrics corresponents a observacions meteorològiques que permetin obtenir els promitjos indicadors del clima de la Riba. [i] Fins i tot les referències que en donen els propis habitants, són molt dubtoses, pel fet que rarament es fixen en les variacions locals del temps, del qual no en depenen pas. L'agricultura té un paper molt secundari en la prosperitat del poble, i per aquesta causa el temps no es pas observat amb preocupació. Mai no es perd cap collita per causa d'una variació sobtada de la temperatura. Les muntanyes que envolten la Riba protegeixen la població dels freds provinents de l'interior de Catalunya. A l'estiu, les mateixes muntanyes ocasionen corrents d'aire que mitiguen l'extremada i bleixant calor estesa arreu del país. En termes generals podem dir que el clima de la Riba té uns trets d'uniformitat caracteritzats per la influència marítima. La claror del sol predomina quasi sense interrupcions; potser nomes un pa...

A la localitat, el temps està lligat estretament a la direcció del vent, encara que per causa del relleu tan accidentat els vents de superfície corrin sovint amb molta diferència respecte els vents deguts als moviments superiors de l'aire. EI «serè» és un vent fort del nord-oest, subjecte a deflexions notables en les valls de la localitat; bufa normalment en la primavera i la tardor. Essent un tipus de föhn , ve caracteritzat per una calor notable i una sequedat intensa, que aminora l’efecte de les pluges caigudes a les mateixes estacions de l'any. Algunes vegades, quan el sòl ha rebut una profunda saó i ha aparegut el serè, n'hi ha hagut prou amb poques hores per a que la terra quedi abrusada com en la sequedat de la canícula. El serè porta dies d'un cel fenomenalment blau, lliure del menor indici de núvols, i baixa de les altures en ratxes extraordinàriament seques i de gran intensitat. [i] Al hivern un vent semblant ve d’una direcció més vers a l’est, i emmena el ...

El treball als horts ocupa als vilatans una part estricta de llur temps, calculada solament per satisfer el proveïment de verdures de consum domèstic a la pròpia llar, sense cap excedent per a vendre. En general, les cases es lloguen amb un tros d'hort, que pot trobar-se allunyat de la casa. La majoria de treballadors han comprat un tros de terra que a més els fa d'assegurança. L'activitat al camp és principalment un lleure agradable, que comença a la primavera i acaba a la tardor. Els homes van directament des de la fàbrica a llurs horts per la capvesprada dels dies feiners; hi acuden des de la llar a la tarda del dissabte i els diumenges; durant la setmana les dones i els nois més grans hi fan alguns treballs accidentals. L'activitat industrial no està ací separada del treball a la terra. Ambdós tipus de treball van al costat l'un de l'altre en l'espai i en el temps, dividits solament pel gruix d'una paret i pel temps posat en atènyer la terra des de l...

Diversos problemes especials presenten interès peculiar en aquesta localitat. En els temps de la pre-electrificació, les indústries estaven en directa dependència d'un corrent fluvial variable i a més estrictament estacional; el treball cessava completament durant l'estiu. Aleshores l'agricultura passava a tenir un paper important en la vida local. No existia cap organització per al control de l'aigua i mai no s'havia fet cap definició dels drets del seu aprofitament. Així quan ara, en temps de secada, industrials i agricultors necessiten més l'aigua, apareix constantment el problema de quin és d'ambdós interessos el que té més títols en la reclamació. Ningú no posseeix cap versió categòrica del seu dret. Tota vegada que quasi dos quilòmetres disten entre la primera fàbrica i la presa inferior de la Font Gran, els agricultors han pogut ficar-se sempre al riu i prendre llur aigua primerament, i, per tant, queda molt minvada la que arriba a les indústries en t...

REVISTA CATALANA DE GEOGRAFIA ANY I, vol. 1, número 4, pàgines 6 37/654 BARCELONA. Editorial Montblanc-Martín, 1978 (Octubre – Novembre – Desembre) Traducció i notes per Josep M.ª PUCHADES ENERGIA HIDRÀULICA I ECONOMIA DE LA RIBA (CAT ALUNYA, ESPANYA). UN CAS EXCEPCIONAL DE LA INDÚSTRIA CATAL ANA per E. H. G. DO BBY Són nombrosos els geògrafs estrangers que, des de fa molt de temps, s’han sentit atrets per l’estudi dels problemes físics i humans de la nostra terra. Alguns, per tal causa o per labors docents, hi arrelaren profundament, i visqueren molts anys entre nosaltres; d’altres han estat temporades més curtes al nostre país. Però tots ells l’han escollit com a objectiu de llurs tesis universitàries o com a marc idoni per ampliar i completar llurs investigacions i coneixements. Hem de considerar-los sempre benvingut, perquè a més d’honorar-nos amb la demostració de llur afecte per a nosaltres i per les nostres coses, ens han deixat com a recordança del seu pa...